Ens resulta molt difícil, pràcticament impossible, pensar en la nostra societat sense la presó. Tampoc és que parlem massa d’aquest tema, ¿perquè fer-ho si ningú creu que hi entrarà mai? No obstant, intenteu preguntar a qualsevol persona del carrer si veuria bé que s’enderroquessin els murs de les penitencieries i es deixessin anar als presos. La resposta seria sempre la mateixa: ¿és que esteu bojos? ¡Seria el caos!
¿Com no tenir por dels individus que es troben allà dins? Sèries i pel·lícules com Prison Break o Celda 211 ens mostren que els presos són lladres sense escrúpols, assassins o violadors que faran el que sigui per saciar els seus malèvols instints.
Des de petits hem après, a les bones o a les dolentes, que qui fa la paga i que tota malifeta mereix un càstig. És un mantra que es repeteix a casa des de que érem petits i trencàvem el gerro de l’àvia, quan al col·legi no portàvem els deures fets i a l’institut quan decidíem fer campana. Seguim creixent i, quan som adults, aquesta pauta segueix dins la nostra manera de fer, sense capacitat d’imaginar una altra manera de mantenir l’ordre i el bon comportament dels membres de la nostra societat. És més, solem repetir tan aquesta frase que solem pensar que qui rep una condemna li passa perquè alguna cosa haurà fet. Passem aquesta visió de pares a fills, d’àvies a netes i tot queda amagat dins grans dites: ha sigut així tota la vida, no hi ha cap altra solució.
Parem un moment.
Ara que tenim mig minut, aprofitem aquest silenci per preguntar-nos: realment ens serveix d’alguna cosa castigar a qui no es porta bé? És que realment aprenem els bons valors estant-nos hores de cara a la paret o entre reixes? És que té cap sentit mantenir aquesta cultura del càstig?
Si mirem enrere, veurem com l’actual model penitenciari porta vigent des de fa uns 300 anys i, tot i així, ens n’adonem que la seva funció principal, és a dir, acabar amb el crim, no s’ha complert. No només això sinó que, si ens llegim les lleis espanyoles, veurem que cada cop hi ha més raons per ser condemnats a multes o anys de presó.
Serem contundents: les presons estan sent totalment inútils en la seva feina per eliminar les males conductes de la nostra societat!
Llavors, ¿perquè han existit aquests centres durant tant de temps? ¿Perquè es segueix engarjolant a qui no compleix amb les lleis? Si la presó no serveix, ¿no seria convenient trobar el veritable problema que porta a la gent a robar, assassinar i violar? ¿No ens convindria pensar en noves formes d’educar a qui ha quedat al marge de la societat? ¿Perquè els polítics no treballen cap a aquesta direcció?
No son preguntes que puguem respondre en poques línies, potser mai es podrà acabar de resoldre aquest problema, però veiem indispensable començar a tirar a terra alguns prejudicis que tenim encimentats al nostre cap i caminar cap al dia en que puguem tirar a terra veritables murs.